AgriGestionador
Idees i reflexions sobre gestió agrària, vida rural i alimentació
divendres 28 d’octubre de 2011
L'especulació alimentària i el creixement de la fam al món
Els mercats de futurs, un fenomen nefast, alteren seriosament el preu dels aliments bàsics
Interessant article d'en Ramon Folch a el Peródico.
De mitjana, els europeus destinem un 15% dels nostres ingressos a comprar aliments; els ciutadans dels països menys desenvolupats, fins un 70%. L'increment dels preus del menjar incideix sobre una part petita del nostre sou, però es fa inassumible per als que quasi tot s'ho han de gastar en l'adquisició d'aliments. Abans els compraven als productors locals, però cada cop més, en concentrar-se la gent en grans aglomeracions urbanes, els aliments bàsics procedeixen de productors industrials intensius d'abast internacional, els quals els vénen a un nombre molt petit de distribuïdors. Així, només tres companyies (Cargill, Bunge i ADM) controlen més del 85% del comerç mundial de cereals. És a dir, la base alimentària de la humanitat.
Controlar no equival necessàriament a abusar, tanmateix. Més greu encara és la dimensió que han adquirit els mercats de futurs, especialment el Chicago Board of Trade. És un fenomen tan recent com nefast. Resulta que els aliments són objecte d'especulació borsària, exactament igual com ho van ser les accions de les empreses d'Internet fa uns anys o com ho han estat els famosos crèdits subprimeque, en bona mesura, ens han portat a la crisi que patim.
Podeu llegir l'article complet aquí: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lespeculacio-alimentaria-1187785
Etiquetes de comentaris:
Agricultura,
Aliments,
Especulació,
Fam,
Futur,
Globalització
dilluns 19 de setembre de 2011
Agromercat, per ajudar el Sector Agrari.

- Ajudant el pagès/ramader a comprar les matèries primeres, eines, màquines, etc. a preus molt rebaixats.
- Ajudant el pagès/ramader a vendre directament els seus productes.
I com pot fer tot això Agromercat?
Doncs perquè Agromercat fa arribar cada nova oferta a una mitjana de 8.000 possibles compradors, molts dels quals decideixen aprofita-la. El volum de compra-venda que això suposa permet que els productes o serveis tinguin uns descomptes sensacionals. Tots i guanyen: el venedor perquè ven de cop una quantitat considerable de producció, i el comprador perquè obté uns preus impensables. I tot això amb la màxima transparència i garantia.
Però què és Agromercat?
Segons la descripció que trobem a la seva pàgina web, http://www.agromercat.com/, AgroMercat Online és un Lloc web al servei de pagesos i ramaders, on trobaran ofertes immillorables per comprar tot allò que necessiten per fer rutllar el negoci i on també podran mirar de vendre els seus productes.
I com funciona?
El millor és que consulteu el funcionament a la mateixa web, però destacaria el fet de que l'usuari fa la compra des de la pàgina d'Agromercat pagant només una bestreta del preu del producte. A continuació, rep un val de compra i, dins el termini establert per a cada oferta, pot recollir la compra en l'establiment de l'empresa oferent o pactar amb ella l'enviament a domicili.
Ara bé, moltes de les ofertes estan condicionades a l'assoliment d'un mínim de compres. Per això, interessa fer-ne el màxim de publicitat entre companys i col·legues per tal d'assolir aquesta xifra i gaudir dels descomptes excepcionals.
Farem un seguiment de ben a prop d'aquest projecte tant interessant. De moment, podeu seguir-lo també al Facebook: http://www.facebook.com/agromercat i al Twitter: http://twitter.com/agromercat
Etiquetes de comentaris:
Comercialització,
Costos,
Gestió empresarial,
Idees,
Iniciativa
dimarts 9 d’agost de 2011
Gestió d'Explotació Bovina
La nostra feina és ajudar als empresaris ramaders a gestionar millor el seu negoci. Fem això de dues maneres principals:
La paperassa obligatòria
Per complir amb les obligacions administratives que la normativa exigeix a les explotacions ramaderes tenim:
Opció 1 – Des de la nostra oficina us fem tota la feina de portar-vos els llibres i també tràmits amb l’Administració com confecció i presentació de documents, sol·licituds vàries, al·legacions i recursos, assistència a inspeccions, etc. Amb un cop de telèfon fem la comunicació dels morts, la petició de duplicats de cròtals, la comunicació de proves de la qualificació, o la preparació dels documents per a inspeccions. A més, com que som Entitat Col·laboradora SIMOGAN, us fem directament els DIBS i moviments Simogan, de manera que pràcticament no us cal anar a les Oficines Comarcals.
Exemple de funcionament per una explotació de cria o engreix:
- Entrada d’animals: ens porteu la guia i els dibs entrats i nosaltres fem el full de notificació d’arribada per comunicar a l’oficina comarcal, anotem els animals amb les dades corresponents al llibre de registre de bovins, informatitzem l’entrada al Simogan, fem els DIBS nous i els segellem, fem el llistat d’entrada i guardem els dibs a l’arxiu.
- Mort d’un animal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres passem l’avís per a que el passin a recollir, anotem la mort al llibre de registre de bovins, fem el full de comunicació de baixa per a l’oficina comarcal i informatitzem la mort al Simogan.
- Pèrdua d’un cròtal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres omplim el full de sol·licitud de duplicats de cròtals, el portem a segellar a l’oficina comarcal, paguem la taxa, anem al banc a fer la transferència per pagar el cost dels cròtals, passem per fax al fabricant la sol·licitud i el justificant de la transferència i rebem els cròtals nous.
- Sortida d’animals a vida o a escorxador. Només cal que ens digueu quins animals surten i el destí i nosaltres us fem la guia (si cal anem a l’oficina comarcal), l’annexe, el full de notificació de sortida per a l’oficina comarcal, la informatització de la sortida a Simogan i l’anotació corresponent al llibre de registre de bovins.
- Manteniment de la qualificació sanitària: us portem el control de la qualificació i omplim i portem a l’oficina comarcal la notificació de realització de les proves diagnòstiques.
- Inspeccions: preparem tots els llistats i documents que poden demanar els veterinaris oficials en les inspeccions, i ens assegurem que no hi hagi cap classe de problema amb els papers.
- Altres: Us confeccionem els llibres de tractaments veterinaris, llibres de pinsos, registres d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites. També fem al·legacions i recursos, documentació per als canvis de titular, ampliacions, etc.
En una vaqueria, a més a més, fem el lliurament de cròtals, informatització de naixements, etc.
Avantatges per a tu:
- Comoditat, ja que nosaltres ens ocupem de tot.
- Temps. Ja no cal que perdis temps fent cua a l’oficina comarcal.
- Tranquil·litat davant de controls o inspeccions.
- Confiança d’estar en mans dels millors professionals.
- Seguretat de que es fan les coses ben fetes.
Opció 2 – Tenim uns programes informàtics molts pràctics i senzills per ajudar-vos en cas que vulgueu portar-vos els papers vosaltres mateixos.
§ GEXBO. Programa per fer els Llibres de Registre de Bovins, les notificacions d’entrada i sortida, control d’existències, llistats, etc.
§ RER. Programa per portar el Llibre de tractaments veterinaris, llibre de pinsos, registre d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites.
Control de costos
Cal fer un estudi curós per comprovar la incidència de cada cost en la producció final i valorar quins costos cal disminuir o eliminar i quins altres podem augmentar amb la finalitat d'augmentar els beneficis.
FULLS DE CONTROL DE PRODUCCIÓ – Hem dissenyat uns fulls de càlcul molt pràctics i senzills per ajudar-vos a controlar els costos i obtenir resultats de transformació, rendiment, cost/benefici… De tota manera, cal veure la vostra manera de treballar i fer les adaptacions que calguin. També us podem portar la comptabilitat de costos des de la nostra oficina, si ho preferiu. (El preu depén de les necessitats de cada empresa).
Nosaltres ens ocupem de la paperassa per a que tu et puguis ocupar de l'explotació!
Via www.granjaweb.com
Via www.granjaweb.com
Etiquetes de comentaris:
Assessorament,
Bones pràctiques,
Empresa agrària,
Futur,
Gestionador,
Ramaderia,
Traçabilitat
divendres 29 de juliol de 2011
Estudi sobre els canvis necessaris per aconseguir l'alimentació sostenible
Quan els països rics gasten el 13% dels seus pressupostos en alimentació i, no només els ens sobra, sinó que un alt i creixent percentatge pateix obesitat, i els països pobres gasten més del 70% i els en falta, és clar que alguna cosa està passant al sector d'alimentació mundial que no funciona. Per això les Nacions Units l'ha situat com un dels vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·leni .
La consultora, SustainAbility, va elaborar un Estudi amb l'objectiu d'estudiar un sistema d'alimentació sostenible. A l'Estudi analitzar si el sector privat estava preparat per adoptar les noves formes necessàries de pensar i de treballar per tenir un paper central en aquestes transformacions que hauran d'atendre els temes fonamentals de la seguretat i la sostenibilitat del sistema d'alimentació. Amb tres empreses multinacionals controlant el 90% del mercat dels agricultura negocis, Cargill, Bunge i ADM, aquest tipus d'anàlisi és fonamental per assegurar que els canvis proposats tinguin sortida i no siguin obstaculitzats pels interessos.
via http://www.elblogsalmon.com
La consultora, SustainAbility, va elaborar un Estudi amb l'objectiu d'estudiar un sistema d'alimentació sostenible. A l'Estudi analitzar si el sector privat estava preparat per adoptar les noves formes necessàries de pensar i de treballar per tenir un paper central en aquestes transformacions que hauran d'atendre els temes fonamentals de la seguretat i la sostenibilitat del sistema d'alimentació. Amb tres empreses multinacionals controlant el 90% del mercat dels agricultura negocis, Cargill, Bunge i ADM, aquest tipus d'anàlisi és fonamental per assegurar que els canvis proposats tinguin sortida i no siguin obstaculitzats pels interessos.
via http://www.elblogsalmon.com
Etiquetes de comentaris:
Agricultura,
Aliments,
Canvi,
Desenvolupament,
Futur,
Globalització
divendres 17 de juny de 2011
El Futur de l'Agricultura: la Importància dels Sectors No Alimentaris
Qüestions relacionades amb l'agricultura i l'alimentació són al centre de les preocupacions sobre la seguretat alimentària i la capacitat d'alimentar a 9 mil milions de persones el 2050. Alguns grups fan de la utilització de l'agricultura per fins no alimentaris, com l'etanol i el biodièsel, un tema moral, i pensen que la tasca dels agricultors és alimentar els famolencs i no proveir de combustible els vehicles.
Encara que la finalitat de l'agricultura, a priori, és la producció d'aliments, assumeix un paper cada cop més important en gairebé tots els sectors de l'economia, i això per molt bones raons ambientals i econòmiques. Els productes agrícoles són substitutius lògics de molts recursos no renovables com el petroli, minerals, metalls, plàstics i altres productes basats en la química.
Els agricultors no només alimentaran a 9 mil milions de persones el 2050, també produiran biocombustibles, biomassa, bioplaguicides, biofertilitzants, plàstics per a ús residencial i industrial, productes farmacèutics (medicaments), peces de vestir, altres fibres, i fins i tot productes electrònics. El sector agrícola es converteix en un sector de "recursos biològics". El diccionari defineix: recurs biològic (substantiu) 1.Qualsevol recurs d'origen biològic.
L'augment del sector de plàstics orgànics - productes de l'agricultura
L’explotació agrícola tindrà un paper important en el futur de l'economia en general. Tot i que dóna prioritat als sistemes alimentaris sostenibles, els camps de la ciència i la tecnologia segueixen de prop pel que fa a la recerca d'alternatives i bens de substitució biològics per a tots els productes químics orgànics, metalls i minerals no renovables que s'esgoten o es tornen més cars d'adquirir. Això és part del mantra de la sostenibilitat, "reduir, reutilitzar, reciclar" i els sistemes de producció agrícola del futur inclouran cada cop més cicles de substàncies nutritives, especialment fòsfor dels efluents urbans i industrials, i els reutilitzaran en l'agricultura.
El territori donarà prou per produir els aliments i tots els altres productes industrials? La resposta és "sí". Curiosament, la majoria dels productes orgànics s'extreuen en petites quantitats d'una planta o una llavor i la resta s’utilitza en la indústria alimentària o l’alimentació animal. Per exemple, el midó del panís i del blat s'utilitzen per produir etanol; les proteïnes, la fibra i altres substàncies nutritives restants es mantenen i s'utilitzen per a aliment per al bestiar. Els plàstics biològics s’extreuen de la fibra de blat, palla de lli, oli vegetal usat, midó de panís o midó de pèsol, els components restants romanen en el sistema alimentari. Cap desperdici.
Què significa això per als agricultors? Això significa nous mercats, noves oportunitats i noves responsabilitats. Els agricultors es faran protectors de l'ecosistema, no només mitjançant el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles, sinó també aprovisionant la majoria dels altres sectors de l'economia del segle 21.
Cal doncs un camp de visió més ampli i entendre la professió d’agricultor com la d’un professional en recursos agrícoles, aliments i productes biològics. L'agricultura ja requereix uns professionals agrícoles i ramaders altament especialitzats, i la integració dels components dels recursos biològics requerirà tenir també competències en cadascuna de les altres activitats professionals i branques de l'economia. Ningú pot predir el futur, però l'agricultura i l’explotació agrícola semblen seguir una tendència ascendent.
Posts relacionats
Etiquetes de comentaris:
Agricultura,
Canvi,
Emprenedor,
Futur,
Gestió empresarial,
Globalització,
Idees,
Iniciativa,
Noves tecnologies,
Objectius
dimarts 31 de maig de 2011
Què tal una poesia?
DANSA FINAL
Vull resumir què és ser feliç:
menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,
passar pel món sense pagar peatge.
Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.
***
(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.
L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua el mar, com l'òliba la nit.
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.)
Joan Barceló
Pas de dansa
menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,
passar pel món sense pagar peatge.
Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.
***
(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.
L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua el mar, com l'òliba la nit.
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.)
Joan Barceló
Pas de dansa
Etiquetes de comentaris:
Poesia
dimecres 20 d’abril de 2011
El meu hort
Un recent comentari al bloc d'un tal HORT m'empeny a escriure sobre la importància de cultivar el propi hort.
Ja sé que als ramaders i pagesos els costa, després de la feixuga jornada, trobar temps per l'hort familiar, però vull recordar aquí unes paraules que un amic i client em va regalar l'altre dia:
Ja fa ara uns set anys que vaig començar a fer el meu hort i us puc assegurar que les sensacions que experimento pel fet de preparar la terra, sembrar, plantar, entrecavar, collir, compartir i menjar les verdures i hortalisses m'omplen de goig i satisfacció. Només lamento no haver començat uns anys més enrere, però ara sé que, mentre el cos aguanti, no deixaré mai de fer hort.
A hores d'ara, cullo maduixes a dojo, també alls tendres, ceba tendra, bròquils, fulles de bleda, enciam escarola, julivert, carxofes i espinacs, i a les faves i els pèsols els falta quatre dies. Ja tinc plantades les tomateres, alberginieres, pebroters i carabassoneres, i també he sembrat mongetes de perona i pastanagues. Hauríeu de veure el goig que fa tot plegat. Ja tinc ganes d'anar-hi, a veure que hi puc fer: treure herba, posar fils perquè els pardals no es mengin l'enciam, preparar les canyes per emparrar les tomateres, regar, preparar per sembrar altres productes... No s'acaba mai, però... Quin bo que dóna!!
Ja sé que als ramaders i pagesos els costa, després de la feixuga jornada, trobar temps per l'hort familiar, però vull recordar aquí unes paraules que un amic i client em va regalar l'altre dia:
- Si vols ser feliç un dia, casa't!
- Si vols ser feliç un any, compra un garrí, engreixa'l, mata'l i comparteix les botifarres amb la gent del teu costat!
- Si vols ser feliç tota la vida, cultiva el teu propi hort!
Ja fa ara uns set anys que vaig començar a fer el meu hort i us puc assegurar que les sensacions que experimento pel fet de preparar la terra, sembrar, plantar, entrecavar, collir, compartir i menjar les verdures i hortalisses m'omplen de goig i satisfacció. Només lamento no haver començat uns anys més enrere, però ara sé que, mentre el cos aguanti, no deixaré mai de fer hort.
A hores d'ara, cullo maduixes a dojo, també alls tendres, ceba tendra, bròquils, fulles de bleda, enciam escarola, julivert, carxofes i espinacs, i a les faves i els pèsols els falta quatre dies. Ja tinc plantades les tomateres, alberginieres, pebroters i carabassoneres, i també he sembrat mongetes de perona i pastanagues. Hauríeu de veure el goig que fa tot plegat. Ja tinc ganes d'anar-hi, a veure que hi puc fer: treure herba, posar fils perquè els pardals no es mengin l'enciam, preparar les canyes per emparrar les tomateres, regar, preparar per sembrar altres productes... No s'acaba mai, però... Quin bo que dóna!!
divendres 1 d’abril de 2011
Guia de Bones Pràctiques en Bestiar Porcí
Guia de pràctiques correctes d'higiene per a les explotacions de bestiar porcí
La Guia de Pràctiques Correctes d'Higiene per a les explotacions de bestiar porcí és una eina d'autocontrol per als ramaders que facilita el compliment dels requisits relacionats amb la seguretat alimentària establerts en les diferents normatives europees, estatals i autonòmiques.
Aquesta Guia, publicada per iniciativa del sector productor porcí català sota l’impuls i la coordinació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, pretén exposar quines són les pràctiques correctes d’higiene per a millorar les explotacions de porcí i oferir un producte de la major qualitat. En la seva redacció, han participat veterinaris, altres tècnics i ramaders d’arreu de Catalunya. Han aportat la seva experiència i han posat en comú la manera eficient i funcional de fer les actuacions preventives, i registrar aquests autocontrols de la forma més senzilla possible. Aquest esforç de simplificació i d’enfocament pràctic s’ha realitzat donant alhora compliment a tot allò que exigeix la normativa vigent.
Amb el reconeixement oficial, aquesta Guia esdevé el document de referència per a tot el sector porcí de Catalunya, tant per a ramaders com per a qui ha de fer-ne el control oficial.
Comentar, finalment, que he desenvolupat una petita aplicació informàtica per gestionar tots els registres recomanats en aquesta guia. Contacteu amb mi per més informació.
Posts relacionats:
Etiquetes de comentaris:
Bones pràctiques,
Gestió empresarial,
Ramaderia,
Traçabilitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





