dilluns 20 de setembre de 2010

Campagna Amica, aliments de kilòmetre 0.



Continuant amb el repàs de sistemes alternatius de comercialització de productes agraris, feu avui una mirada cap a la veïna Itàlia. Us convido a llegir Transcripció d'un excel·lent article d'en Mateu Morro publicat al Diari de Balears:


Itàlia és un dels països d'Europa amb més pagesos i amb més unitats de producció agrícola. Amb més pagesos que França i Espanya, sols la incorporació a la UE de Polònia i Romania l'ha relegada en el lideratge comunitari en nombre de pagesos, però no en actuacions a favor de la qualitat alimentària i la gestió del seu territori. En aquella península veïna va néixer el moviment Slow Food, dedicat a promoure la recuperació dels sabors i a valoritzar els productes i els productors pagesos, i allà fa 10 anys que s'hi ha posat en marxa el moviment Campagna Amica (Pagesia Amiga), dirigit a promoure els aliments de ‘quilòmetre 0', els productes locals, de cadena curta i el consum "del camp a la taula" d'aliments frescos i garantits pels pagesos. 

L'èxit d'aquest moviment, impulsat per Coldiretti, la principal associació de pagesos d'Itàlia, ha estat espectacular. Avui dia hi participen 63.000 empreses agrícoles, 18.000 agroturismes, 500 mercats locals, 1.200 distribuïdors de llet fresca i centenars de restaurants, hostals, botigues, consorcis agraris, cooperatives, bars, pizzeries, gelateries, etc.

El moviment del ‘quilòmetre 0' que promou Campagna Amica, amb l'adquisició de productes directament dels pagesos a les mateixes finques o als mercats pagesos, té una potència enorme. Representa el redescobriment del gust i dels sabors, però també del territori i de la seva història. Els seus promotors diuen que és una nova manera de fer cultura a més de fer empresa. Les conseqüències econòmiques de la venda directa són molt positives: els productes són més barats per a les famílies i la seva venda representa una possibilitat de rellançament per a les explotacions agràries. L'expansió d'aquest moviment a Itàlia, però també a altres països, constitueix un fenomen de contratendència respecte a la crisi general ja que concilia la necessitat d'estalviar amb la de garantir la seguretat i la qualitat alimentària. Els consumidors italians quan valoren aquest moviment n'assenyalen els avantatges en genuïnitat, en utilitat i també en la relació preu/qualitat. Els productes locals comprats als pagesos són més bons i més barats.

És clar que un moviment de contratendència, que descol·loca i disgrega l'efecte devastador de la globalització alimentària, necessita anar acompanyat d'un gran esforç educatiu dirigit a tothom, però sobretot als infants, als que seran els consumidors del demà. Per això es dóna a Itàlia molta importància als menjadors escolars i menjadors d'institucions públiques i privades, assegurant que hi arribin els productes més sans i més frescs. El moviment és en xarxa: productors, comercialitzadors, restauradors, món del turisme, educadors, publicistes, nutricionistes... I el beneficiat és el país en el seu conjunt.

A les Balears (i a Catalunya)  també ja fa anys que anam en aquesta línia: les denominacions d'origen, el producte balear i ara el producte local, els mercats de poble... És curiós que, en aquests moments de crisi, la majoria de noves iniciatives en el sector agroalimentari balear vagin en aquesta línia. La venda de productes ecològics i locals a domicili, la creació de mercats ecològics i agroecològics, la venda directa de llet amb màquines expenedores, la venda a les mateixes finques o la reaparició de les botigues, són fenòmens en expansió. 

Es va pel bon camí, però encara ens manca molta feina per fer. Encara tenim molt per aprendre i una mirada a Itàlia ens pot ser bona i enriquidora.



Posts relacionats:

  1. Grups i cooperatives de consum agroecològic. Filosofia i tipologies 
  2. Impuls a la venda directa de productes agraris
  3. Innovació en comercialització i alimentació saludable

7 comentaris:

  1. Un gran treball i una informació molt vàlida

    ResponElimina
  2. Soy maría cachas, la que te la mete cuando ...

    ResponElimina
  3. Vaia putisima merda de treball ojala que hos moriu tots fills de la gran puta

    ResponElimina
  4. sou uns restrasats de merda fills de la gran puta cabrons de merda fills de perra!(sindrome)

    ResponElimina