AgriGestionador

L'especulació alimentària i el creixement de la fam al món

2011-10-28T15:25:00.001+02:00

Els mercats de futurs, un fenomen nefast, alteren seriosament el preu dels aliments bàsics

Interessant article d'en Ramon Folch a el Peródico.

De mitjana, els europeus destinem un 15% dels nostres ingressos a comprar aliments; els ciutadans dels països menys desenvolupats, fins un 70%. L'increment dels preus del menjar incideix sobre una part petita del nostre sou, però es fa inassumible per als que quasi tot s'ho han de gastar en l'adquisició d'aliments. Abans els compraven als productors locals, però cada cop més, en concentrar-se la gent en grans aglomeracions urbanes, els aliments bàsics procedeixen de productors industrials intensius d'abast internacional, els quals els vénen a un nombre molt petit de distribuïdors. Així, només tres companyies (Cargill, Bunge i ADM) controlen més del 85% del comerç mundial de cereals. És a dir, la base alimentària de la humanitat.

Controlar no equival necessàriament a abusar, tanmateix. Més greu encara és la dimensió que han adquirit els mercats de futurs, especialment el Chicago Board of Trade. És un fenomen tan recent com nefast. Resulta que els aliments són objecte d'especulació borsària, exactament igual com ho van ser les accions de les empreses d'Internet fa uns anys o com ho han estat els famosos crèdits subprimeque, en bona mesura, ens han portat a la crisi que patim.

Podeu llegir l'article complet aquí: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lespeculacio-alimentaria-1187785

Agromercat, per ajudar el Sector Agrari.

2011-09-19T16:00:00.000+02:00

Avui parlarem de l'aparició d'una nova eina que pot ajudar força el sector agrari català. I pot fer-ho de dues maneres:

Ajudant el pagès/ramader a comprar les matèries primeres, eines, màquines, etc. a preus molt rebaixats.
Ajudant el pagès/ramader a vendre directament els seus productes.

I com pot fer tot això Agromercat?

Doncs perquè Agromercat fa arribar cada nova oferta a una mitjana de 8.000 possibles compradors, molts dels quals decideixen aprofita-la. El volum de compra-venda que això suposa permet que els productes o serveis tinguin uns descomptes sensacionals. Tots i guanyen: el venedor perquè ven de cop una quantitat considerable de producció, i el comprador perquè obté uns preus impensables. I tot això amb la màxima transparència i garantia.

Però què és Agromercat?

Segons la descripció que trobem a la seva pàgina web, http://www.agromercat.com/, AgroMercat Online és un Lloc web al servei de pagesos i ramaders, on trobaran ofertes immillorables per comprar tot allò que necessiten per fer rutllar el negoci i on també podran mirar de vendre els seus productes.

I com funciona?

El millor és que consulteu el funcionament a la mateixa web, però destacaria el fet de que l'usuari fa la compra des de la pàgina d'Agromercat pagant només una bestreta del preu del producte. A continuació, rep un val de compra i, dins el termini establert per a cada oferta, pot recollir la compra en l'establiment de l'empresa oferent o pactar amb ella l'enviament a domicili.

Ara bé, moltes de les ofertes estan condicionades a l'assoliment d'un mínim de compres. Per això, interessa fer-ne el màxim de publicitat entre companys i col·legues per tal d'assolir aquesta xifra i gaudir dels descomptes excepcionals.

Farem un seguiment de ben a prop d'aquest projecte tant interessant. De moment, podeu seguir-lo també al Facebook: http://www.facebook.com/agromercat i al Twitter: http://twitter.com/agromercat

Gestió d'Explotació Bovina

2011-08-09T16:50:00.000+02:00

La nostra feina és ajudar als empresaris ramaders a gestionar millor el seu negoci. Fem això de dues maneres principals:

La paperassa obligatòria

Per complir amb les obligacions administratives que la normativa exigeix a les explotacions ramaderes tenim:

Opció 1 – Des de la nostra oficina us fem tota la feina de portar-vos els llibres i també tràmits amb l’Administració com confecció i presentació de documents, sol·licituds vàries, al·legacions i recursos, assistència a inspeccions, etc. Amb un cop de telèfon fem la comunicació dels morts, la petició de duplicats de cròtals, la comunicació de proves de la qualificació, o la preparació dels documents per a inspeccions. A més, com que som Entitat Col·laboradora SIMOGAN, us fem directament els DIBS i moviments Simogan, de manera que pràcticament no us cal anar a les Oficines Comarcals.

Exemple de funcionament per una explotació de cria o engreix:

Entrada d’animals: ens porteu la guia i els dibs entrats i nosaltres fem el full de notificació d’arribada per comunicar a l’oficina comarcal, anotem els animals amb les dades corresponents al llibre de registre de bovins, informatitzem l’entrada al Simogan, fem els DIBS nous i els segellem, fem el llistat d’entrada i guardem els dibs a l’arxiu.
Mort d’un animal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres passem l’avís per a que el passin a recollir, anotem la mort al llibre de registre de bovins, fem el full de comunicació de baixa per a l’oficina comarcal i informatitzem la mort al Simogan.
Pèrdua d’un cròtal: només cal que ens digueu el número per telèfon i nosaltres omplim el full de sol·licitud de duplicats de cròtals, el portem a segellar a l’oficina comarcal, paguem la taxa, anem al banc a fer la transferència per pagar el cost dels cròtals, passem per fax al fabricant la sol·licitud i el justificant de la transferència i rebem els cròtals nous.
Sortida d’animals a vida o a escorxador. Només cal que ens digueu quins animals surten i el destí i nosaltres us fem la guia (si cal anem a l’oficina comarcal), l’annexe, el full de notificació de sortida per a l’oficina comarcal, la informatització de la sortida a Simogan i l’anotació corresponent al llibre de registre de bovins.
Manteniment de la qualificació sanitària: us portem el control de la qualificació i omplim i portem a l’oficina comarcal la notificació de realització de les proves diagnòstiques.
Inspeccions: preparem tots els llistats i documents que poden demanar els veterinaris oficials en les inspeccions, i ens assegurem que no hi hagi cap classe de problema amb els papers.
Altres: Us confeccionem els llibres de tractaments veterinaris, llibres de pinsos, registres d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites. També fem al·legacions i recursos, documentació per als canvis de titular, ampliacions, etc.

En una vaqueria, a més a més, fem el lliurament de cròtals, informatització de naixements, etc.

Avantatges per a tu:

Comoditat, ja que nosaltres ens ocupem de tot.
Temps. Ja no cal que perdis temps fent cua a l’oficina comarcal.
Tranquil·litat davant de controls o inspeccions.
Confiança d’estar en mans dels millors professionals.
Seguretat de que es fan les coses ben fetes.

Opció 2 – Tenim uns programes informàtics molts pràctics i senzills per ajudar-vos en cas que vulgueu portar-vos els papers vosaltres mateixos.

§ GEXBO. Programa per fer els Llibres de Registre de Bovins, les notificacions d’entrada i sortida, control d’existències, llistats, etc.

§ RER. Programa per portar el Llibre de tractaments veterinaris, llibre de pinsos, registre d’analítiques, registre de malalties, registre d’inspeccions i controls i registre de visites.

Control de costos

Cal fer un estudi curós per comprovar la incidència de cada cost en la producció final i valorar quins costos cal disminuir o eliminar i quins altres podem augmentar amb la finalitat d'augmentar els beneficis.

FULLS DE CONTROL DE PRODUCCIÓ – Hem dissenyat uns fulls de càlcul molt pràctics i senzills per ajudar-vos a controlar els costos i obtenir resultats de transformació, rendiment, cost/benefici… De tota manera, cal veure la vostra manera de treballar i fer les adaptacions que calguin. També us podem portar la comptabilitat de costos des de la nostra oficina, si ho preferiu. (El preu depén de les necessitats de cada empresa).

Nosaltres ens ocupem de la paperassa per a que tu et puguis ocupar de l'explotació!

Via www.granjaweb.com

Estudi sobre els canvis necessaris per aconseguir l'alimentació sostenible

2011-07-29T17:04:00.003+02:00

Quan els països rics gasten el 13% dels seus pressupostos en alimentació i, no només els ens sobra, sinó que un alt i creixent percentatge pateix obesitat, i els països pobres gasten més del 70% i els en falta, és clar que alguna cosa està passant al sector d'alimentació mundial que no funciona. Per això les Nacions Units l'ha situat com un dels vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·leni .

La consultora, SustainAbility, va elaborar un Estudi amb l'objectiu d'estudiar un sistema d'alimentació sostenible. A l'Estudi analitzar si el sector privat estava preparat per adoptar les noves formes necessàries de pensar i de treballar per tenir un paper central en aquestes transformacions que hauran d'atendre els temes fonamentals de la seguretat i la sostenibilitat del sistema d'alimentació. Amb tres empreses multinacionals controlant el 90% del mercat dels agricultura negocis, Cargill, Bunge i ADM, aquest tipus d'anàlisi és fonamental per assegurar que els canvis proposats tinguin sortida i no siguin obstaculitzats pels interessos.

via http://www.elblogsalmon.com

El Futur de l'Agricultura: la Importància dels Sectors No Alimentaris

2011-06-17T08:52:00.000+02:00

Qüestions relacionades amb l'agricultura i l'alimentació són al centre de les preocupacions sobre la seguretat alimentària i la capacitat d'alimentar a 9 mil milions de persones el 2050. Alguns grups fan de la utilització de l'agricultura per fins no alimentaris, com l'etanol i el biodièsel, un tema moral, i pensen que la tasca dels agricultors és alimentar els famolencs i no proveir de combustible els vehicles.

Encara que la finalitat de l'agricultura, a priori, és la producció d'aliments, assumeix un paper cada cop més important en gairebé tots els sectors de l'economia, i això per molt bones raons ambientals i econòmiques. Els productes agrícoles són substitutius lògics de molts recursos no renovables com el petroli, minerals, metalls, plàstics i altres productes basats en la química.

Els agricultors no només alimentaran a 9 mil milions de persones el 2050, també produiran biocombustibles, biomassa, bioplaguicides, biofertilitzants, plàstics per a ús residencial i industrial, productes farmacèutics (medicaments), peces de vestir, altres fibres, i fins i tot productes electrònics. El sector agrícola es converteix en un sector de "recursos biològics". El diccionari defineix: recurs biològic (substantiu) 1.Qualsevol recurs d'origen biològic.

L'augment del sector de plàstics orgànics - productes de l'agricultura

Font: http://www.treehugger.com/files/2006/02/best_of_the_bio.php

L’explotació agrícola tindrà un paper important en el futur de l'economia en general. Tot i que dóna prioritat als sistemes alimentaris sostenibles, els camps de la ciència i la tecnologia segueixen de prop pel que fa a la recerca d'alternatives i bens de substitució biològics per a tots els productes químics orgànics, metalls i minerals no renovables que s'esgoten o es tornen més cars d'adquirir. Això és part del mantra de la sostenibilitat, "reduir, reutilitzar, reciclar" i els sistemes de producció agrícola del futur inclouran cada cop més cicles de substàncies nutritives, especialment fòsfor dels efluents urbans i industrials, i els reutilitzaran en l'agricultura.

El territori donarà prou per produir els aliments i tots els altres productes industrials? La resposta és "sí". Curiosament, la majoria dels productes orgànics s'extreuen en petites quantitats d'una planta o una llavor i la resta s’utilitza en la indústria alimentària o l’alimentació animal. Per exemple, el midó del panís i del blat s'utilitzen per produir etanol; les proteïnes, la fibra i altres substàncies nutritives restants es mantenen i s'utilitzen per a aliment per al bestiar. Els plàstics biològics s’extreuen de la fibra de blat, palla de lli, oli vegetal usat, midó de panís o midó de pèsol, els components restants romanen en el sistema alimentari. Cap desperdici.

Què significa això per als agricultors? Això significa nous mercats, noves oportunitats i noves responsabilitats. Els agricultors es faran protectors de l'ecosistema, no només mitjançant el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles, sinó també aprovisionant la majoria dels altres sectors de l'economia del segle 21.

Cal doncs un camp de visió més ampli i entendre la professió d’agricultor com la d’un professional en recursos agrícoles, aliments i productes biològics. L'agricultura ja requereix uns professionals agrícoles i ramaders altament especialitzats, i la integració dels components dels recursos biològics requerirà tenir també competències en cadascuna de les altres activitats professionals i branques de l'economia. Ningú pot predir el futur, però l'agricultura i l’explotació agrícola semblen seguir una tendència ascendent.

Via http://www.awellfedworld.com/

Posts relacionats

Què tal una poesia?

2011-05-31T18:16:00.000+02:00

DANSA FINAL

Vull resumir què és ser feliç:

menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,

passar pel món sense pagar peatge.

Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.

***

(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.
L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua el mar, com l'òliba la nit.
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.)

Joan Barceló
Pas de dansa

El meu hort

2011-04-20T19:31:00.001+02:00

Un recent comentari al bloc d'un tal HORT m'empeny a escriure sobre la importància de cultivar el propi hort.

Ja sé que als ramaders i pagesos els costa, després de la feixuga jornada, trobar temps per l'hort familiar, però vull recordar aquí unes paraules que un amic i client em va regalar l'altre dia:

Si vols ser feliç un dia, casa't!
Si vols ser feliç un any, compra un garrí, engreixa'l, mata'l i comparteix les botifarres amb la gent del teu costat!
Si vols ser feliç tota la vida, cultiva el teu propi hort!

Ja fa ara uns set anys que vaig començar a fer el meu hort i us puc assegurar que les sensacions que experimento pel fet de preparar la terra, sembrar, plantar, entrecavar, collir, compartir i menjar les verdures i hortalisses m'omplen de goig i satisfacció. Només lamento no haver començat uns anys més enrere, però ara sé que, mentre el cos aguanti, no deixaré mai de fer hort.

A hores d'ara, cullo maduixes a dojo, també alls tendres, ceba tendra, bròquils, fulles de bleda, enciam escarola, julivert, carxofes i espinacs, i a les faves i els pèsols els falta quatre dies. Ja tinc plantades les tomateres, alberginieres, pebroters i carabassoneres, i també he sembrat mongetes de perona i pastanagues. Hauríeu de veure el goig que fa tot plegat. Ja tinc ganes d'anar-hi, a veure que hi puc fer: treure herba, posar fils perquè els pardals no es mengin l'enciam, preparar les canyes per emparrar les tomateres, regar, preparar per sembrar altres productes... No s'acaba mai, però... Quin bo que dóna!!

Guia de Bones Pràctiques en Bestiar Porcí

2011-04-01T15:56:00.002+02:00

Guia de pràctiques correctes d'higiene per a les explotacions de bestiar porcí

Guia en format pdf (2,33 MB)

La Guia de Pràctiques Correctes d'Higiene per a les explotacions de bestiar porcí és una eina d'autocontrol per als ramaders que facilita el compliment dels requisits relacionats amb la seguretat alimentària establerts en les diferents normatives europees, estatals i autonòmiques.

Aquesta Guia, publicada per iniciativa del sector productor porcí català sota l’impuls i la coordinació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, pretén exposar quines són les pràctiques correctes d’higiene per a millorar les explotacions de porcí i oferir un producte de la major qualitat. En la seva redacció, han participat veterinaris, altres tècnics i ramaders d’arreu de Catalunya. Han aportat la seva experiència i han posat en comú la manera eficient i funcional de fer les actuacions preventives, i registrar aquests autocontrols de la forma més senzilla possible. Aquest esforç de simplificació i d’enfocament pràctic s’ha realitzat donant alhora compliment a tot allò que exigeix la normativa vigent.

Amb el reconeixement oficial, aquesta Guia esdevé el document de referència per a tot el sector porcí de Catalunya, tant per a ramaders com per a qui ha de fer-ne el control oficial.

Comentar, finalment, que he desenvolupat una petita aplicació informàtica per gestionar tots els registres recomanats en aquesta guia. Contacteu amb mi per més informació.

Posts relacionats:

Produir més.

2011-03-08T19:08:00.000+01:00

Darrerament es parla molt de la producció de qualitat, important, sens dubte, però no hem d'oblidar que la clau per als beneficis és la productivitat: Si no hi ha quilos, no hi haurà euros.

Els millors agrogestionadors produeixen més, amb els seus recursos, que els productors mitjans. Ja sigui en litres de llet, en tones per hectàrea o en kg. per vedell, els millors agrogestionadors obtenen els majors guanys.

La capacitat de produir més és deguda a diversos factors. En primer lloc la qualitat dels seus actius, tant si es tracta de terres o d’animals, la qualitat és el primer. A més, no escatimen en matèries primeres, adobs, pinsos, etc, per obtenir un major rendiment dels seus recursos.

Els millors agrogestionadors són molt curiosos, busquen constantment mètodes nous i innovadors. Busquen i avaluen noves tecnologies, sigui dins el camp de l’alimentació, la malaltia o el maneig de les plagues. Busquen sempre noves maneres de produir més a partir dels seus valuosos actius.

Un Projecte Pilot per a Promocionar els Aliments del País

2011-03-04T16:43:00.003+01:00

Bé... això no s’ha fet a Catalunya, però el resultat és perfectament importable.

Durant els passats mesos de novembre a gener,la botiga de la Comunitat de Badia de Mooney, a la regió d’Otawa (Canadà), va fer l’experiment de marcar molts dels productes canadencs dels seus prestatges amb adhesius, pancartes i cartells que n’indicaven l’origen. La finalitat era avaluar el grau de lleialtat dels consumidors als productes nacionals.

El que s’ha descobert sobre les preferències dels consumidors a través d'aquest projecte pilot és sorprenent.

“Al voltant del 60 per 100 clients han afirmat haver estat influenciats pels cartells i adhesius a comprar productes canadencs”. “Les vendes de pits de pollastre desossats i sense pell (canadencs) es van incrementar en 34,1%. Les vendes de formatge canadenc es van incrementar en un 11,4% ".

Tot i que molts productes ja contenen la informació del seu origen canadenc, aquesta informació no és gaire evident, a vegades és al dors de l’etiqueta. Per això el client agraeix que la informació sobre l’origen canadenc del producte estigui molt destacada.

Les autoritats utilitzaran el resultat d’aquest projecte pilot per determinar la millor manera de promoure els productes canadencs a les botigues i per orientar les activitats futures encaminades a donar suport l'agricultura canadenca.

I a Catalunya que? No és el mateix cas? Els nostres agricultors produeixen els millors aliments del món i és molt important fer-ne promoció, començant per casa nostra.

Cliqueu aquest enllaç per obtenir més informació o per llegir l'article original (en anglès).

El Creixement de l'Empresa Agrària

2011-03-03T17:30:00.001+01:00

El creixement de l’empresa és un mitjà que utilitzen molts dels agrigestionadors com una manera de repartir els costos fixos o com a estratègia per frenar l’augment d’aquests costos.

El creixement es pot concretar en la compra o arrendament de terres, la participació en un nou sector, la integració vertical, o mitjançant el creixement dins de l’explotació existent.

La reducció del "cost de producció per unitat" i la millora de rendiment de la inversió (ROI) són els motius bàsics responsables del creixement de l'empresa.

Escollir el moment oportú per créixer sembla ser tan important com el mateix creixement. En la majoria dels casos, els agrigestionadors han estat capaços de sincronitzar el creixement per aprofitar baixos costos i/o cicles favorables.

L'Àfrica pot alimentar el món les properes dècades

2011-02-24T13:49:00.002+01:00

Àfrica té la terra i la gent per desenvolupar un sistema agrícola que pot proporcionar superàvit suficient per garantir la seguretat alimentària mundial en les pròximes dècades, va dir Kofi Annan, president de l'Aliança per una Revolució Verda a l'Àfrica (AGRA), el passat 19 de febrer a la reunió anual del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA).

Annan, ex Secretari General de les Nacions Unides, va dir que els progressos cap a aquesta fita ja s'han fet, gràcies al "pensament creatiu, les associacions eficaces, el lideratge dels governs i els esforços dels petits agricultors" i que els continus esforços per canalitzar recursos i voluntat permetran "que l'Àfrica pugui crear un excedent per a l'exportació mundial". Això ho va dir als Representants dels 167 Estats membres del FIDA reunits a Roma per al seu 34é Consell de Govern

En el seu discurs, Annan va recordar una sèrie de factors que han conduït a una disminució en el sector agrícola a l'Àfrica i un augment en el nombre de la població rural pobra. Aquests inclouen l'exclusió del continent dels avenços en les tecnologies de l'agricultura, la mala gestió dels recursos, la debilitat dels vincles econòmics i d'infraestructura, un règim desequilibrat del comerç mundial i una disminució dramàtica de l'ajuda des de l'estranger en les últimes tres dècades.

Annan va instar els delegats del Consell de Govern del FIDA a donar suport a les polítiques i inversions per a l'Àfrica que ajudin l'expansió dels cultius d'aliments bàsics, un enfocament coherent de la inversió en tota la cadena de valor agrícola i, sobretot, un enfocament en els petits agricultors, a qui va anomenar "el pilar d'Àfrica l'agricultura ". "El suport als petits agricultors és la forma més efectiva que tenim per abordar el complex problema de l'eradicació de la pobresa i per crear un creixement sostenible", va dir.

Posts relacionats:

Els bons Agrigestionadors i els Costos de Producció

2011-02-23T19:24:00.001+01:00

Els bons agrigestionadors coneixen els seus costos de producció, no aproximadament, sinó exactament. Els coneixen per a cada "unitat bàsica" i per a tota l'explotació. Aquests productors consideren un deure portar registres sobre les finances i la gestió del seu negoci. I fan servir un sistema per fer-ho amb eficàcia.

Els bons agrigestionadors se centren tant en els costos fixos (d’estructura) com els costos variables (d'operació). Donen prioritat a l'optimització dels seus costos fixos mitjançant el repartiment per més hectàrees, més unitats de cultiu o més caps de bestiar.

Els bons agrigestionadors revisen periòdicament els seus costos, segons el tipus d’explotació, de forma mensual, trimestral o semestral. No és estrany que en aquesta tasca hi col·laborin persones assessores. La comparació dels costos es fa en relació a punts de referència en el sector. Aquests exercicis proporcionen una informació molt valuosa.

Els bons agrigestionadors es prenen el temps necessari per fer investigacions sobre els seus costos i les seves decisions. Recullen informació de diferents fonts i comparen les dades. Molts utilitzen la "planificació per escenaris" com una eina per confirmar les seves decisions. Utilitzen aquest enfocament per a planificar projectes d’envergadura com la construcció d'una nova granja, la compra de terres o nous equips, i també per les despeses d’operació com l'adquisició de matèries primeres.

Les projeccions de rendibilitat a curt i llarg termini són la base per a les decisions sobre vendes i producció. Els bons agrigestionadors utilitzen aquesta informació en la gestió de la seva empresa. Aquest és un component vital per augmentar l’eficàcia i mantenir el creixement.

Parlaré del “creixement” en el proper post.

Posts relacionats:

Tendències dels preus dels productes agrícoles

2011-02-21T18:24:00.002+01:00

La informació més recent en un tres i no res.

El lloc worldcrops.com proporciona una anàlisi de les tendències recents, setmanals i mensuals dels preus mundials dels principals productes agrícoles. La informació es presenta de forma visualment molt atractiva. Ens permet, en un simple cop d'ull, tenir una visió global de les condicions del mercat. La secció d'investigació també inclou una anàlisi detallada de les perspectives del mercat en grans produccions.

Per accedir als diversos documents, alguns dels quals són gratuïts, cal registrar-se la primera vegada que s'accedeix al lloc. Aquesta inscripció, sense cap compromís de la teva part, no és una subscripció. No inundaran la teva bústia de correus electrònics no sol.licitats.

Per registrar-te >>

Per accedir al retrat sintètic dels mercats >>

Registres que cal portar en l'Explotació Ramadera

2011-02-19T10:09:00.000+01:00

Diferents normatives relacionades amb la producció ramadera i la higiene alimentària, estableixen quins registres hem de portar i conservar en una explotació.

Per garantir el control sanitari i traçabilitat, la normativa fixa un mínim de dades que cal complimentar, però és flexible pel que fa al format i suport (paper i/o informàtic). Això vol dir que cada explotació pot fer servir el model que més li convingui, d’acord a les seves necessitats, sempre que contingui el mínim d’informació requerida. No cal, per tant, omplir els fulls de registre que proporciona el DAR si ja tenim els nostres propis registres adaptats a la nostra explotació o tenim una aplicació informàtica adequada. Es innecessari duplicar la informació.

La correcta utilització d’aquests registres és una eina de gestió i autocontrol de la nostra explotació, ara bé, el seu mal ús els convertirà en una feixuga i inútil paperassa.

Els registres han de ser clars i concisos, i la informació ha de ser fàcil de trobar. Un registre amb molta informació dispersa i confusa no serveix per a res. D’altra banda, hem de mantenir tota la documentació (receptes, albarans, informes d’analítiques,...) ben arxivada i endreçada.

Amb la finalitat de facilitar aquesta tasca als ramaders catalans, he dissenyat una petita aplicació, molt fàcil d'utilitzar, que us permetrà gravar les dades i imprimir els documents que demana la normativa. Poseu-vos en contacte amb mi si voleu més informació o provar gratuïtament l'aplicació.

Post relacionats:

Com fer Créixer la Quota de Mercat

2011-02-14T17:43:00.004+01:00

Productes comuns i productes diferenciats destinats als nínxols de mercat específics són els dos extrems de l'espectre d'oportunitats de negoci. Un producte és "comú" quan totes les unitats produïdes són idèntiques , sense importar qui les produeix. Per contra, per dir-se "diferenciat", un producte ha de distingir-se dels seus competidors. Com podem traduir aquest concepte a l'agricultura?

Quan un sac de blat de la categoria 2 es pot substituir per qualsevol altre sac de blat de la categoria 2, és que es tracta d'un producte comú . El blat dels diferents productors no s'ha d'emmagatzemar per separat, sinó que es pot barrejar, a més, el preu ofert és el mateix per a tots els agricultors. Aquests tipus de productors es denominen "prenedors de preu", el que significa que no tenen manera d'influir en el preu del producte. De fet, el blat és el mateix el d'un productor que el d’un altre, i als compradors no els interessa el seu origen, sinó un preu atractiu. En aquest escenari, l'agricultor que té els costos de producció més baixos obté el millor marge de beneficis.

Un producte diferenciat és únic i es distingeix dels seus competidors. Generalment, els productors de productes diferenciats poden "decidir preus". Són capaços de canviar els preus, però no tant com la gent podria pensar. El productor d'un producte diferenciat pot crear un mercat també diferenciat per a un producte en particular. Per exemple, la "llet ecològica de la granja Pepet" és diferent de la llet habitual. És aquesta diferència la que li permet al Pepet exigir un preu diferent.

Moltes persones creuen erròniament que els productes agrícoles venuts en els mercats específics són necessàriament "diferenciats". Encara que la llet Pepet és diferent de la llet ordinària, no és necessàriament un producte diferenciat. Si no es demosttra el contrari, posiciona el Pepet en un altre mercat de productes comuns (encara que més restringit), ja que la seva llet és idèntica en tots els aspectes a la llet d'altres productors de llet ecològica.

La diferenciació només té valor si es refereix a un producte en particular. Per tant, hem de convèncer els consumidors de llet ecològica que la llet d’en Pepet és millor que la dels altres. Per a això, cal crear una "marca" com per exemple "Llet ecològica superior de la granja Pepet", i promoure la marca entre els amants de la llet ecològica.

En conclusió, el nínxol no garanteix que un producte sigui diferenciat. El seu avantatge és la possibilitat que el producte ho arribi a ser. Al crear una imatge de marca, es pot crear un producte diferenciat. Aquesta estratègia no es limita a canviar el nom del producte, sinó que consisteix en ressaltar el valor del producte fent-lo fàcilment reconeixible, sovint amb un logotip. La marca és també una excel·lent manera de mostrar la visió, les prioritats i els valors del productor per tal que el consumidor estableixi una connexió entre aquestes qualitats i la marca. Per exemple, el logotip de l'empresa Nike és una marca reconeguda mundialment per la seva roba i equipament esportiu de qualitat, encara que la paraula "Nike" no hi estigui inclosa de manera sistemàtica.

En els mercats de productes bàsics agrícoles, la marca és gairebé impossible. Produir productes al menor cost possible és l'única manera d'augmentar el seu marge de beneficis. Alguns observadors descriuen aquesta situació com un anivellament a la baixa.

Els agricultors d’èxit estan buscant actualment noves oportunitats, mercats a l’aguait de les necessitats especialitzades dels consumidors crítics. Per aconseguir això, però, han d'adquirir una bona formació, convertint-se en gestors d’empresa astuts i comprenent els principis de màrqueting per tal de diferenciar-se dels seus col.legues i per recollir una major proporció de les compres dels consumidors.

Posts relacionats:

La Gestió de Riscos en L'Empresa Agrària (IV). La Planificació

2011-01-25T19:02:00.000+01:00

L'ús d'eines de gestió de risc permet analitzar els esdeveniments de campanyes anteriors per assegurar-se que no distorsionin el procés de decisió per al proper any. El procés de gestió de risc en set etapes de David Hillson permet definir les reaccions adequades en resposta a situacions de risc. L'empresari agrari hauria de tenir, amb aquest procediment, així una idea més clara del que el seu negoci intenta aconseguir.

Les set etapes

El Sr Hillson explica que la percepció tradicional de risc és negativa, però no ho ha de ser necessàriament. El risc pot representar tant una oportunitat com una amenaça, d'acord amb el punt de vista que un tria. Per aquesta raó, la gent que els agrada el risc minimitzen l'amenaça dient que no hi ha motiu de preocupació i fan prova d’optimisme sobre les oportunitats "que no s’han de perdre." Per contra, les persones que odien el risc analitzen la situació des d'una perspectiva totalment diferent i tenen per lema "millor ser més prudent que menys".

Aquest és el procés que el Sr Hillson ha desenvolupat per maximitzar els esdeveniments positius i minimitzar les amenaces.

1. Establiu objectius. El primer pas en la gestió del risc és la formulació de respostes clares a preguntes com: Què estic intentant aconseguir? Quins són els meus objectius? Cap on vaig? Què vull provocar?

El Sr Hillson diu que és millor, primerament, aclarir la vostra estratègia d'inversió, la vostra taxa de rendiment i el vostre enfocament de màrqueting i determinar què és el que es voleu produir. Són aquests factors els que estan subjectes a risc, els que importen, i que poden afectar els vostres objectius.

2. Identificar els riscos. En el segon pas, us heu de preguntar què és el què podria impedir l'assoliment dels vostres objectius. Quines contingències podrien canviar esdeveniments de manera positiva o negativa, ajudar-me o fer-me mal?

3. Avaluació qualitativa del risc: De tots els perills potencials de la llista, quins són més importants? Mitjançant la seva identificació, sereu capaços d'avaluar i prioritzar els riscos més crítics per a l'èxit del vostre negoci.

4. Anàlisi Quantitativa de Riscos: L'ús d'un model informatitzat de la situació del vostre negoci en el qual s'integrin els riscos assenyalats, pot generar un conjunt diferent de resultats que reflecteixin l'efecte global dels riscos en el vostre negoci.

5. Planificació de la resposta al risc: Una vegada que els principals riscos han estat identificats, es pot fer front a la cinquena etapa: com puc a reaccionar contra aquests riscos? La planificació de resposta al risc és el desenvolupament d'estratègies de resposta adequades per minimitzar i prevenir les amenaces i augmentar al màxim i aprofitar les oportunitats.

6. Implementació: L'etapa d'implementació consisteix en aplicar les mesures planificades i provar la seva eficàcia.

7. Revisió: La gestió de riscos és un procés cíclic. S'ha de reajustar a mesura que l'empresa s'enfronta a nous riscos i canvia la situació ambiental o la familiar. Podeu per fer-vos les següents preguntes:

· Què ha canviat? Vaig prendre les mesures que havia decidit prendre?
· Han desaparegut tots els riscos negatius? ¿S’han produït els riscos positius?
· Què podria fer de diferent la propera vegada?

En reflexionar sobre aquestes preguntes, tindreu l'oportunitat de perfeccionar la vostra gestió de riscos i millorar l'eficiència de la vostra explotació.

Posts relacionats:

La gestió dels riscos en l'Empresa Agrària (III). La comprensió del Risc

2011-01-22T12:33:00.000+01:00

David Hillson

La gestió de riscos té un paper més important que mai en la presa de decisions i és una de les competències de gestió essencials per a l'èxit empresarial.

"La comprensió de la teva pròpia actitud davant el risc pot millorar l'eficàcia de la teva gestió de riscos", diu David Hillson. El Sr Hillson, anomenat el "Doctor Risc", és conferenciant i autor de vàries publicacions sobre la gestió del risc en l’àmbit empresarial. La seva teoria es basa en els factors psicològics que influeixen les nostres decisions i el nostre comportament. També insisteix en la importància que tenen els processos intuïtius i els pressentiments.

El Sr Hillson manté que algunes persones sempre estan buscant el risc, mentre que altres el refugen i altres es troben en el centre. La pertinença a un grup està determinat per una sèrie de factors psicològics i contextuals. El Sr Hillson creu que els agricultors i ramaders han d’analitzar amb profunditat els factors que els motiven. En cas contrari, seran incapaços de reconèixer aquests factors i evitar decisions inapropiades basades en un judici parcial o distorsionat.

"Una persona massa cautelosa davant les inversions és probable que es mostri sobreprotectora i perdi algunes oportunitats d'inversió, desenvolupament o comercialització", diu Hillson. Si hom pren decisions excessivament conservadores, l’empresa pot caure en punt mort. En canvi, les decisions massa audaces podrien portar l'empresa a la vora de l'abisme. Tots dos extrems tenen la seva quota de perill (encara que les dosis de prudència i la innovació són importants), per la qual cosa ha de ser capaç de reconèixer si vostè és part d'una d'aquestes categories i fer correccions necessàries.

La gestió del risc real

Algunes persones senten la necessitat de gestionar el "risc real" d'una altra manera que els "riscos imaginaris." De fet, tots els riscos són imaginaris si es defineixen com esdeveniments que poden ocórrer o no. Moltes persones consideren la gestió del risc únicament com un procés destinat a resoldre problemes comuns, com ara fluctuacions dels preus, la pèrdua de personal, l'augment de les taxes d'interès, etc. El Sr Hillson assenyala que si un problema es considera "normal", l'empresa ha de tenir els mecanismes de reacció quan aquests problemes "normals" arriben ..

"La gestió del risc real entra en joc en situacions extraordinàries que normalment no poden ser previstes, en qualsevol etapa de la producció, diu. Cal una ment oberta per detectar aquests problemes i ser conscients davant d’esdeveniments inesperats i arriscats, relativament poc probables, i dels quals les conseqüències poden ser considerables. Si no s'ajusten a aquesta descripció, no es tracta de riscos reals”. El Sr Hillson recomana tenir en compte aquests elements poc habituals que no són part de la vostra experiència quotidiana. El clima, per exemple, no representa un risc real per als agricultors, ja que és un factor intrínsec en l'agricultura.

Exemples reals de risc serien: l'eliminació de la protecció aranzelària que bloqueja les importacions procedents de països on els costos de producció són més baixos; una caiguda en el valor de drets o quotes de producció també causaria seriosos problemes econòmics per a molts productors; un sobtat augment dels preus dels carburants que dissuadiria als seus clients de visitar el seu lloc de venda és un exemple més de risc.

El Sr Hillson aconsella fer una llista només els fets que puguin tenir un impacte significatiu en el seu negoci per mantenir una llista de longitud raonable. Ara no és el moment de preocupar-vos per problemes de llocs tan llunyans com la invasió de Catalunya per part de Rússia, o esdeveniments que poden passar, però que no afectarien el vostre negoci.

Posts relacionats:

La Gestió dels Riscos en l'Empresa Agrària

La Gestió del Risc en l'Empresa Agrària (II). Estratègies.

2011-01-19T09:24:00.001+01:00

Els agricultors tenen moltes opcions per a la gestió dels riscos que s'enfronten, i la majoria dels productors utilitzen una combinació d'estratègies i eines. Algunes estratègies s’utilitzan enfront de només un tipus de risc, mentre que altres davant els riscos múltiples. Les següents són algunes de les estratègies més utilitzades.

· Diversificació de l'empresa. Assumeix que els ingressos dels diferents cultius i activitats pecuàries no es mouen amunt i avall en perfecta correlació, de manera que els ingressos baixos d'algunes activitats que es veurien compensats pels majors ingressos de les altres.

El palanquejament financer. Es refereix a la utilització dels fons presos en préstec per ajudar a finançar el negoci de l’explotació. Els nivells més alts del deute, en relació amb el patrimoni net, generalment es consideren més risc. La quantitat òptima de palanquejament depèn de diversos factors, incloent-hi la rendibilitat de l'explotació, el cost del crèdit, la tolerància al risc i el grau d'incertesa en els ingressos.

La integració vertical. En general, disminueix el risc associat amb la quantitat i qualitat de les entrades o productes perquè l'empresa integrada verticalment conserva la propietat o el control d'una mercaderia a través de dues o més fases de la producció i / o comercialització.

Contractes. Poden reduir el risc dels preus de garantia, les sortides comercials, o altres termes d'intercanvi per endavant. Els contractes que contemplen el preu fixat, la qualitat i quantitat de producte a lliurar són anomenats contractes de comercialització, o simplement contractes cap endavant. Els contractes que prescriuen els processos de producció i/o especifiquen l’aprovisionament de matèries primeres són anomenats contractes de producció.

Cobertura. Usos de futurs o d'opcions per reduir el risc de canvis desfavorables dels preus abans d'una venda al comptat anticipat o la compra d'una mercaderia.

La liquiditat. Es refereix a la capacitat de l'agricultor per generar diners de manera ràpida i eficient per tal de complir les obligacions financeres. La liquiditat es pot millorar en efectiu, tinença, productes emmagatzemats, o altres actius que poden ser convertits en efectiu a curt termini sense incórrer en una pèrdua important.

Assegurança de rendiment de collites. Paga indemnitzacions als productors quan els rendiments estan per sota del nivell de rendiment assegurat pel productor. Actualment disposem de les diferents línies d’Agroseguro per fer front a aquests tipus de risc.

Assegurança dels ingressos. Paga indemnitzacions als agricultors sobre la base de dèficit d'ingressos bruts en lloc de només el baix rendiment o dèficit de preus. És un tipus d’assegurança encara poc evolucionat a Catalunya, però preveiem un augment en els propers anys.

Segona ocupació no agrícola fora de l’explotació. Pot proporcionar un ingrés corrent a les famílies camperoles per complementar els ingressos procedents de l'explotació agrícola.

La majoria dels productors utilitzen una varietat d'estratègies de gestió empresarial i, atès que els riscos i la disposició i capacitat d'assumir riscos difereixen d’una explotació a una altra, també d’estratègies de gestió del risc.

Posts relacionats

La Gestió dels Riscos en l'Empresa Agrària

2011-01-14T14:27:00.000+01:00

El risc és un aspecte important en la gestió de l'empresa agrària. Les incerteses del clima, els rendiments, els preus, les polítiques governamentals, els mercats globals, i altres factors poden provocar grans oscil.lacions dels ingressos agraris. La gestió del risc consisteix a triar entre les alternatives que redueixin els efectes financers d'aquestes incerteses.

Cinc són els tipus generals de risc que cal tenir en compte en la gestió agrària: el risc de la producció, el preu o el risc de mercat, risc institucional, risc humà o personal, i el risc financer.

El risc de producció es deriva de la incertesa natural dels processos de creixement dels cultius i el bestiar. El temps, les malalties, les plagues i altres factors afecten la quantitat i la qualitat de les mercaderies produïdes.

Preu o el risc de mercat es refereix a la incertesa sobre els preus que els productors reben pels productes o els preus que han de pagar els insums. La naturalesa del risc de preu varia significativament entre uns i altres productes.

Risc financer es produeix quan el negoci agrícola demana diners prestats i es crea l'obligació de pagar el deute. L'augment de les taxes d'interès, els tipus des préstecs facilitats pels prestadors i la disponibilitat de crèdit restringit són també aspectes del risc financer.

Risc institucional. Es refereix als resultats de les incerteses que envolten les accions dels diferents governs. La Política Agrària Comunitària, les polítiques d'impostos, les regulacions per a l'ús de fitosanitaris, les regles per a l'eliminació de residus animals i el nivell de suport a la renda són exemples de les decisions dels governs que poden tenir un gran impacte en el negoci de l'explotació.

Riscos humans o risc personal es refereix a factors com ara problemes amb la salut humana o les relacions personals que poden afectar el negoci de la granja. Accidents, malaltia, mort, i el divorci són exemples de les crisis personals que poden posar en perill un negoci agrícola.

Posts relacionats:

7 punts imprescindibles per salvar l'agricultura catalana.

2010-11-18T16:12:00.001+01:00

He trobat un formidable article d'en Mateu Comalrena de Sobregrau i Esteve sobre la necessitat d'una reforma agrària.

En resum, la reforma agrària és inajornable i ha de passar per:

Superar el model de "pagès-empresari autònom" per arribar al model d'empresari agrari amb personal laboral contractat, si s'escau.
Augmentar la dimensió bàsica de l'explotació agrària per poder entrar en economia d'escala.
Flexibilitzar l'accés al capital terra a través de la lliberalització del mercat dels arrendaments.
Suprimir o bandejar els conceptes d'empresa agrària prioritària o agricultor a títol principal.
Impulsar una política d'obra pública rural que permeti la creació d'empreses agràries.
Suprimir paulatinament les subvencions directes al pagès.
Establir un marc de lliure mercat, no interferit, a tots nivells, transformant o suprimint les cooperatives.

Podeu llegir l'article complet aquí.

Posts relacionats:

Impuls a la venda directa dels productes agraris

2010-10-21T20:49:00.001+02:00

Us deixo aquesta interessant presentació d'en Roger Gaspa, una de les perles del Tastum.

Posts relacionats:

Cinc maneres alternatives de convertir-se en agricultor

2010-10-08T10:51:00.002+02:00

En el post anterior es comentava el fet del retorn a l’agricultura de molts ciutadans com a resultat principalment dels problemes econòmics i laborals ocasionats per la crisi que travessa la nostra economia.

Avui vull comentar la possibilitat d’instal·lar-se en l’agricultura no com a resultat d’una forçada sortida de la ciutat sinó com una possibilitat real de negoci amb perspectives de futur.

El món agrícola està en contínua evolució, igual que la manera d’incorporar-se a l’agricultura. L’adquisició de l’explotació a través de la successió familiar segueix sent el mètode més freqüent, però també podem elegir altres estratègies, algunes de les quals encara són poc conegudes i poc explorades a casa nostra.

CREACIÓ D’UNA NOVA EMPRESA

Es tracta de crear una entitat jurídica nova. Es compra béns agrícoles existents (terres, construccions, etc.) o es planifica la construcció de nous edificis o granges.

Condicions d’èxit: cal una planificació molt acurada del projecte. Definir bé els teus objectius i elaborar un pla d’acció et permetran obtenir els resultats esperats. Cal, sobretot, fer un bon pla econòmic i financer per tal d’obtenir finançament.

Important: Al crear una empresa nova no podràs aprofitar l’experiència i el saber transmés pel propietari cedent. Caldrà doncs establir relacions amb agricultors, tècnics i altres experts del sector per donar-te les millors possibilitats d’èxit.

CREACIÓ D’UNA EMPRESA PARAL·LELA

Es tracta de formar una empresa en estreta col·laboració amb una explotació agrícola existent (empresa mare). Aquesta darrera recolza l’empres paral·lela de manera important, ja sigui en forma de finançament, prestació de maquinària o posada en comú de recursos humans.

Condicions d’èxit: l’èxit d’aquesta opció reposa en la bona relació de negocis entre l’empresa mare i la paral·lela. Un acord o conveni pot oficialitzar el lligam. L’empresa mare ha d’oferir un acompanyament de qualitat a la seva “protegida” per conduir-la a l’èxit.

ADQUISICIÓ GRADUAL D’UNA EMPRESA EXISTENT

Consisteix en adquirir de manera progressiva els actius de l’empresa d’un productor agrari que es vol jubilar (cedent). Amb el temps, el relleu assumeix cada vegada més responsabilitats en la gestió de l’explotació. Aquesta estratègia es pot combinar amb altres mètodes com compra-lloguer o integració.

Condicions d’èxit: Hi ha d’haver una bona comunicació entre les dues parts, un bon acompanyament i un abona planificació del projecte. En establir els teus objectius personals i professionals, entreveuràs millor les accions a emprendre i també les responsabilitats i tasques de cadascú.

Important: per ser transferida adequadament, l’empresa ha de presentar una bona viabilitat econòmica sense estar molt endeutada. La transferibilitat de l’explotació depén de la voluntat del propietari de cedir la seva empresa i també d’una bona planificació.

LLOGUER-COMPRA D’UNA EMPRESA

Es tracta d’adquirir una part dels actius d’una empresa, però fent ús principalment de l’arrendament o el lloguer. Hi ha varis tipus d’arrendaments, de tota manera, les terres i els edificis són els béns generalment més llogats o arrendats.

Condicions d’èxit: perquè la cosa funcioni, l’arrendador i l’arrendatari han de fer prova de confiança i de respecte. Les dues parts han de valorar tots els elements susceptibles d’ocasionar conflictes i eliminar tota forma d’ambigüitat.

Important: abans de signar un contracte d’arrendament has de tenir en compte el que estableix la Llei de Contractes d’Arrendament de Catalunya. Evitaràs així sorpreses desagradables.

INTEGRACIÓ CONTRACTUAL

A Catalunya està força estès en ramaderia però encara poc utilitzat en agricultura. El productor i l’empresa anomenada “Integradora” estan lligats per un contracte que especifica entre altres les característiques dels productes i les matèries primeres i la forma de produir. Generalment, el productor aporta les terres i instal·lacions i la ma d’obra a canvi d’una compensació econòmica, i l’Integrador aporta els mitjans de producció i la direcció tècnica i és propietari de la producció.

Condicions d’èxit: El contracte ha de precisar les condicions de cada part i ha d’assegurar una remuneració apropiada dels actius i la mà d’obra. El productor que opta per la integració ha d’acceptar que una altra persona prengui les decisions, limitant la seva participació a la gestió de l’explotació.

Important: quan la integració representa un trampolí cap a l’autonomia, l’integrat s’ha d’assegurar que els termes del contracte estan clarament definits, particularment les clàusules sobre la possibilitat de posar fi a l’entesa. També el contracte ha de definir les responsabilitats de les parts, la durada de l’entesa, la possibilitat de renegociar si pugen les despeses, etc.

Entre aquest conjunt de possibilitats, quin tipus d'’incorporació és millor per a tu?

Posts realcionats:

L’agricultor emprenedor.
L’agricultor gestionador
L’agricultor productor

Retorn al camp

2010-10-05T17:13:00.000+02:00

No me'n puc estar de reproduir un magnífic article d'en Mateu Morro publicat a iBalesrs.cat:

El retorn a la casa dels pares és un tema de fondes arrels bíbliques. És la història de sempre, la del retorn a casa després d'haver provat ventura en altres paratges. Aleshores, la casa més senzilla esdevé un palau luxós quan s'hi retorna, i es troben els portals oberts de pinte en ample. A redós de casa hi fa més bon estar que no a la intempèrie, sobretot en temps de tempesta. Això és el que ha passat sempre i el que torna passar ara. La maltempsada econòmica reequilibra els excessos. Moltes activitats econòmiques es replantegen o cessen davant l'aturada dels mercats. El cas del negoci immobiliari és evident. Molta gent precaritza la seva activitat o, senzillament, no la pot dur a terme. En aquestes situacions és més efectiva la crida de les arrels, el retorn a l'indret d'on un ha sortit. I és llavors quan, de manera circumstancial, l'agricultura i el món rural pot deixar de ser l'espai de vida econòmica d'on la gent fuig per recuperar la seva funció d'espai d'acollida.

És un moviment diferent de la descoberta del camp duta a terme pels joves urbans, els neorurals i els hippies. Aquest moviment de descoberta també és molt antic i de totes les èpoques, però té unes arrels diferents. Quan hi ha crisis econòmiques, els que, en primer lloc, proven de retornar a les arrels familiars són els fills dels pagesos, que encara tenen vius el seus lligams amb la terra. Allà, al poble, hi ha els pares, la família i, potser, les terres encara cultivades, les eines i els sabers necessaris per tornar a provar-ho. Si, a més a més, existeixen algunes ajudes que afavoreixen una nova instal·lació agrària, ja no parlem d'un somni producte de l'enyor, sinó d'una possibilitat real.

Roosevelt, amb el seu New Deal, ja es va adonar de la necessitat de potenciar l'agricultura per fer front a la gran depressió. La seva solemne frase: "M'estimo més donar suport als que produeixen aliments que als que produeixen misèria" encara retrona pels camps dels Estats Units i d'arreu del món. Sens dubte aquelles mesures varen ser d'una eficàcia social innegable i reconeguda per quasi tothom. És clar que, en aquell moment, els camps nord-americans estaven poblats per molts milions d'agricultors que, a hores d'ara, han estat desplaçats cap a les ciutats i àrees periurbanes. Però les tendències tornen a ser les mateixes i el camp torna a ser una opció viable per a moltes persones que volen fugir d'experiències empresarials i laborals que ja consideren esgotades. Malauradament, de vegades hom té la impressió que, a diferència de Roosevelt, els governants d'ara han optat per donar suport als productors de misèria. O, més ben dit, els productors de misèria han optat per dir als governants a qui han de donar suport.

La realitat, malgrat tot, és caparruda. Ja no és infreqüent trobar en els nostres camps joves que fins fa poc feien de picapedrers o camioners. Han tornat a ca seva. Les situacions són múltiples i les possibilitats són reduïdes, difícils, incertes. Però ho volen provar i no hi tenen gaire a perdre. Coexisteixen dues tendències: l'antiga i general, cap a l'abandonament del camp, i la nova, i encara circumstancial, de retorn al camp. En aquesta situació, l'opció productiva elegida és determinant. Si se sap encertar, el retorn es pot convertir en definitiu i satisfactori. Per això és essencial potenciar la funció innovadora d'opcions com l'agricultura ecològica i integrada, la bona comercialització o la venda directa del pagès al consumidor.

Posts relacionats:

La mort de l'empresa agrària familiar

2010-09-26T19:47:00.003+02:00

Sembla ser que les polítiques agràries de la Unió Europea i, per tant, de Catalunya van dirigides a aconseguir que en qüestió de pocs anys el sector agradi estigui en mans d'empreses (de 4 empreses) d'una dimensió mínima inassolible la majoria les actuals empreses familiars.

Ja la llei estatal de Modernització Agrària de 1995 va deixar fora de les possibilitats de rebre ajuts comunitaris a la majoria d'empreses familiars en exigir unes condicions excessives per a ser considerades Empresa Agrària Prioritària (ser EAP és exigit per alguns tipus d'ajut i n'és criteri de prioritat en la concessió de la majoria). Entre altres requeriments es demana unes superfícies mínimes de cultius o un nombre mínim de caps de bestiar, i això es fa segons unes taules estandarditzades que en molts casos no tenen res a veure amb la realitat de cada cas particular.

Sempre he defensat que la gent del camp s'ha de professionalitzar més, i que ha de considerar la seva explotació com una empresa i gestionar-la com una empresa. i que això s'ha d'aconseguir amb més formació i informació i un bon assessorament. Ara bé, la solució no por ser mai l'eliminació directa de les empreses que no arribin a una dimensió determinada, cosa que s'està impulsant amb les polítiques actuals. Una petita explotació, ben gestionada, amb una producció de qualitat i bona gestió comercial pot ser molt, però que molt, més rendible que una explotació de grans dimensions no tan ben gestionada.

Des de dalt no es veu així. Les ajudes actuals, en lloc d'afavorir el saber fer i les bones maneres de la petita agricultura local i tradicional, afavoreixen les grans superfícies agràries encara que moltes vegades estiguin gestionades molt malament (els seus propietaris no cal que es preocupin de fer una bona gestió ja que amb les subvencions en tenen de sobres per a viure bé). I sembla que això hagi de ser sempre així.

Però no sempre serà així. Aquestes polítiques proteccionistes dels països de primer món, principalment USA, la UE i Japó, són un fre al desenvolupament dels països del tercer món. No l'únic factor, però sí un dels factors que contribueixin a que encara ha hagi al món 1.000 milions de persones que passen gana. Inevitablement aquest proteccionisme ha d'anar disminuint i l'agricultura catalana tindrà la competència directa de països amb uns costos de producció molt menors.

Quan arribi aquesta situació, les que seran inviables seran aquestes explotacions grans, intensives, que faran uns productes iguals als que produeixen a uns cost molt inferior les economies emergents i subdesenvolupades. Llavors ens en donarem compte de que el que serien viables serien les petites explotacions capaces de subministrar producte autòcton, fresc i de temporada. Per desgràcia, d'aquestes explotacions ja no en quedaran.

Posts relacionats:

Sis consells per triar aliments més sans

2010-09-21T19:03:00.001+02:00

No fa pas massa temps, el consum d'aliments era una activitat bastant simple. Els aliments creixien del terra. Després vàrem transformar aquest aliments, els vam barrejar, els vam coure i els vam conservar i el·laborar. Avui en dia, entre els informes sobre el càncer que causen els additius i agents patògens que amenacen la vida, menjar pot ser francament aterridor. L'obesitat s'ha convertit també en un veritable problema de salut a tot el món. Aquí us deixo uns consells per posar a la vostra cistella d'aliments més sans.

Atança't a la vida vegetariana: intenta adoptar una dieta vegetariana, i no mengis més de dues vegades a la setmana proteïnes d'origen animal. I, si pot ser, procedents d'animals alimentats amb pastura.
Sigues ecològic: és la millor manera de reduir al mínim les seves possibilitats de consum de residus de plaguicides i d'ingredients genèticament modificats.
Tria el color: Procura eliminar "coses blanques", com ara sal, sucre i farina, i reemplaçar-les per aliments sencers.
Compta amb els dits: un aliment amb més ingredients que els dits d'una mà pot ser massa refinat.
Pregunta't a tu mateix: si no coneixes els ingredients d'un producte, evita'l. Algunes substàncies químiques estan relacionades amb les al·lèrgies, càncer i altres problemes de salut.
Menja l'original: sempre és millor menjar els ingredients d'origen que la versió transformada. Has de preferir les nous que l'oli que se n'extreu, per exemple.
Per aplicar aquests principis, el lloc ofereix tres receptes BetterNutrition.com (en anglès):

Via BetterNutrition.com

Articles relacionats:

Campagna Amica, aliments de kilòmetre 0.

2010-09-20T09:40:00.002+02:00

Continuant amb el repàs de sistemes alternatius de comercialització de productes agraris, feu avui una mirada cap a la veïna Itàlia. Us convido a llegir Transcripció d'un excel·lent article d'en Mateu Morro publicat al Diari de Balears:

Itàlia és un dels països d'Europa amb més pagesos i amb més unitats de producció agrícola. Amb més pagesos que França i Espanya, sols la incorporació a la UE de Polònia i Romania l'ha relegada en el lideratge comunitari en nombre de pagesos, però no en actuacions a favor de la qualitat alimentària i la gestió del seu territori. En aquella península veïna va néixer el moviment Slow Food, dedicat a promoure la recuperació dels sabors i a valoritzar els productes i els productors pagesos, i allà fa 10 anys que s'hi ha posat en marxa el moviment Campagna Amica (Pagesia Amiga), dirigit a promoure els aliments de ‘quilòmetre 0', els productes locals, de cadena curta i el consum "del camp a la taula" d'aliments frescos i garantits pels pagesos.

L'èxit d'aquest moviment, impulsat per Coldiretti, la principal associació de pagesos d'Itàlia, ha estat espectacular. Avui dia hi participen 63.000 empreses agrícoles, 18.000 agroturismes, 500 mercats locals, 1.200 distribuïdors de llet fresca i centenars de restaurants, hostals, botigues, consorcis agraris, cooperatives, bars, pizzeries, gelateries, etc.

El moviment del ‘quilòmetre 0' que promou Campagna Amica, amb l'adquisició de productes directament dels pagesos a les mateixes finques o als mercats pagesos, té una potència enorme. Representa el redescobriment del gust i dels sabors, però també del territori i de la seva història. Els seus promotors diuen que és una nova manera de fer cultura a més de fer empresa. Les conseqüències econòmiques de la venda directa són molt positives: els productes són més barats per a les famílies i la seva venda representa una possibilitat de rellançament per a les explotacions agràries. L'expansió d'aquest moviment a Itàlia, però també a altres països, constitueix un fenomen de contratendència respecte a la crisi general ja que concilia la necessitat d'estalviar amb la de garantir la seguretat i la qualitat alimentària. Els consumidors italians quan valoren aquest moviment n'assenyalen els avantatges en genuïnitat, en utilitat i també en la relació preu/qualitat. Els productes locals comprats als pagesos són més bons i més barats.

És clar que un moviment de contratendència, que descol·loca i disgrega l'efecte devastador de la globalització alimentària, necessita anar acompanyat d'un gran esforç educatiu dirigit a tothom, però sobretot als infants, als que seran els consumidors del demà. Per això es dóna a Itàlia molta importància als menjadors escolars i menjadors d'institucions públiques i privades, assegurant que hi arribin els productes més sans i més frescs. El moviment és en xarxa: productors, comercialitzadors, restauradors, món del turisme, educadors, publicistes, nutricionistes... I el beneficiat és el país en el seu conjunt.

A les Balears (i a Catalunya) també ja fa anys que anam en aquesta línia: les denominacions d'origen, el producte balear i ara el producte local, els mercats de poble... És curiós que, en aquests moments de crisi, la majoria de noves iniciatives en el sector agroalimentari balear vagin en aquesta línia. La venda de productes ecològics i locals a domicili, la creació de mercats ecològics i agroecològics, la venda directa de llet amb màquines expenedores, la venda a les mateixes finques o la reaparició de les botigues, són fenòmens en expansió.

Es va pel bon camí, però encara ens manca molta feina per fer. Encara tenim molt per aprendre i una mirada a Itàlia ens pot ser bona i enriquidora.

Posts relacionats:

Etiopia espera duplicar la producció agrícola l'any 2015

2010-09-17T11:08:00.000+02:00

Etiòpia, un país que s'ha convertit gairebé en sinònim de fam al món, té l'esperança de no necessitar l'ajuda internacional per alimentar la seva població en cinc anys. La promesa ha estat feta pel Primer Ministre Meles Zenawi aquest dimecres (15), durant la presentació del programa de cinc anys de govern al seu partit, segons publica Africa Newlines.

Segons Zenawi, la producció d'Etiòpia agrícola va augmentar en un 8% entre 2005 i 2010, i s'espera duplicar aquesta xifra per a l'any 2015. La idea és atraure més inversors estrangers al sector, al permetre l'establiment de granges per a la producció a gran escala. El pla també proporciona un accés més fàcil a milions de petits agricultors als mercats. Ells representen el 85% de la població. El petroli i del gas també porten divises internacionals a Etiòpia. Turquia, Índia, Xina i Egipte tenen negocis al país. Però les indústries representen poc més del 10% del Producte Interior Brut (PIB) anual. Sectors com la banca i les telecomunicacions són febles, cosa que dificulta l'atracció dels inversors.

La inestabilitat política també preocupa els inversors, tant a nivell intern com en les veïnes Eritrea, Somàlia i Sudan. El primer ministre Zenawi manté la seva posició des de 1995, quan va haver-hi les primeres eleccions en la història recent. Va ser reelegit el 2005 i aquest any, segons els grups d'oposició, mitjançamt el frau i l'opressió dels rivals ètnics.

L'optimisme del primer ministre es basa en el creixement de la seva economia durant els últims cinc anys que, de mitjana, ha sigut del 11%. Segons Meles Zenawi, l'estimació és ara arribar al 15% anual. Menys optimista, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu un creixement del 7% aquest any.

Etiòpia és el país africà que més temps ha romangut independent i té la segona població més gran del continent, només superada per Nigèria. Dels seus 85 milions d'habitants, 5 milions de persones necessiten ajuda directa internacional per menjar. Uns altres 7 milions depenen d’un programa governamental d’ajuda alimentària, anomenat Xarxa de Protecció, que també rep fons internacionals.

Fins i tot amb el creixement en els darrers anys, Etiòpia continua sent el segon país més pobre del món, segons l'índex de la universitat d'Oxford del Regne Unit, darrere de Somàlia únicament.

Posts relacionats:

L’impacte del cavi climàtic en l’agricultura Xinesa

2010-09-16T09:20:00.000+02:00

Per primera vegada un equip d’investigadors franco-xinesos s’interessa per l’evolució del clima a la Xina des de 1960. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Nature.

L’objectiu d’aquesta investigació és comprendre millor l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos d’aigua dolça i sobre l’agricultura d’aquest país. L’estudi ha consistit en reunir, creuar i sintetitzar vàries dades sobre el clima, la hidrologia i l’evolució de la producció agrícola durant aquests darrers decennis.

Xina és el país més poblat del món, però té només el 7% de terra cultivable mundial per alimentar 22% de la població mundial. A més, la quantitat d'aigua disponible per càpita és igual a només una quarta part de la mitjana mundial. Tot i l'explosió de creixement, l'economia de la Xina continua sent molt vulnerable al canvi climàtic. En aquest context, la qüestió de com el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems podrien afectar el futur del cicle de l'aigua, sobretot la quantitat d'aigua dolça disponible i la capacitat de la Xina per alimentar el seu poble a través de l'agricultura és un tema crític.

Els primers resultats donats a conèixer per l'equip de Shilong Piao, un investigador de la Universitat de Beijing, mostren que la temperatura atmosfèrica va augmentar 1,2 graus a la Xina des de 1960, els set anys més càlids s'han registrat durant el darrera dècada, i que l'escalfament és quatre vegades més ràpid a l'hivern que a l'estiu.

Les dades analitzades indiquen també que les precipitacions van augmentar al sud, mentre que el nord - amb excepció del nord-oest - ha patit sequeres i la fosa de les glaceres s'ha accelerat a l'oest. Per tant, sembla clar que l'escalfament s'ha produït a la Xina en les últimes dècades. L'anàlisi dels investigadors també mostra, per altra banda, que les conseqüències d'aquest escalfament recent sobre els recursos hídrics i l'agricultura han estat limitats. Aquesta conclusió pot ser explicada per la moderació de les tendències climàtiques sobre la variabilitat natural del clima i pels avenços tecnològics en l'agricultura.

No obstant això, els actuals models climàtics projecten una continuació de l'escalfament global, i la pregunta segueix sense resposta. Podem esperar un gran impacte en l'agricultura i els recursos hídrics en el futur, i més en general sobre les futures capacitats de la Xina per alimentar la seva població. Per altra banda, les incerteses són massa grans per treure conclusions definitives. Per això, els futurs treballs haurien de millorar les simulacions regionals de precipitacions i desenvolupar una millor comprensió dels canvis en els terrenys, cultivats o no, en resposta al canvi climàtic i les seves conseqüències (plagues, malalties ..).

Posts relacionats:

Què és una AMAP (Association pour le Maintien de l'Agriculture Paysanne)?

2010-09-14T17:37:00.001+02:00

Avui us parlaré d'un d'un sistema de venda directa de productes agraris que porta ja uns anys de vigència a França i a altres països. No, de fet, no és un sistema de venda directa. És ben bé una altra cosa.

Una AMAP és una Associació que té la finalitat de preservar l'existència i continuïtat de les explotacions pròximes en una lògica de l'agricultura sostenible, respectuosa amb el medi ambient, i que permet als consumidors comprar a un preu just productes alimentaris de qualitat de la seva elecció, coneixent el seu origen, i com s'han produït.

Una AMAP reuneix un grup de consumidors i un agricultor de proximitat mitjançant un contracte en què cada consumidor compra al començament d'una temporada una part de la producció, que li és lliurada periòdicament i a un cost constant. El productor es compromet a proporcionar productes de qualitat en compliment d'una Carta de compromisos.

El grup de consumidors i el productor es posen d’acord en la diversitat i quantitat de productes que cal produir per a la temporada. La diversitat és important perquè els consumidors de l’AMAP puguin disposar d’una ampla varietat d’aliments i repartits durant tota la temporada. També es posen d’acord en els mètodes agronòmics que cal utilitzar, perseguint la producció d’aliments sans, produïts amb respecte a les persones, a la diversitat i als ritmes de la naturalesa.

El preu de la cistella setmanal també es fixa de manera equitativa. Ha de permetre al productor de cobrir les despeses de producció i treure’n un benefici decent i ha de ser també assequible per al consumidor.

Altres aspectes que cal consensuar són el lloc i horari de la distribució. En aquests sentit, cal una ampla implicació dels consumidors, que han de facilitar i col·laborar en les tasques de distribució dels productes.

Pel que fa als compromisos dels consumidors, els podríem resumir en quatre punts:

Avançar el pagament de la seva part de la collita, entenent que això inclou un repartiment de riscos amb l’agricultor.
Acudir a recollir la seva cistella el dia i hora acordats.
Comunicar amb llibertat les seves observacions o queixes.
Compartir les seves idees i iniciatives a fi de millorar el projecte.

Els compromisos del productor són:

Produir diversitat de productes per composar unes cistelles variades.
Lliurar els productes el dia i hora acordats.
Estar disposat a explicar el seu treball a l’explotació als consumidors.
Prendre en consideració les demandes i necessitats dels consumidors.

Finalment, us deixo un resum dels avantatges que suposen les AMAP per la societat en general:

Apreciar els beneficis pel medi ambient d’uns aliments que no han recorregut centenars o milers de quilòmetres, amb menys embalatges, sortits d’una agricultura beneficiosa per la diversitat, protegint el sol i l’aigua, menys contaminant i amb menys despesa d’energia.
Afavorir el retorn de varietats autòctones i de particularitats alimentàries locals.
Millorar l’economia local, amb augment dels llocs de treball, més processos locals, consum local i circulació de diner dintre de la comunitat.
Millorar els lligams socials, la responsabilitat social, el sentiment de comunitat i la confiança.

Posts relacionats:

Agricultura 2.0: Les Xarxes Socials, nous punts de contacte amb el client

2010-09-07T13:38:00.001+02:00

Twitter, Facebook, Linkedin i els blocs s'han convertit en eines de baix cost per promocionar productes de forma massiva en els mercats de destinació. En les xarxes socials les empreses, en general, han trobat un nou mitjà que trenca amb els paradigmes dels mètodes tradicionals d'una política de comunicació, i els permet capturar l'atenció dels internautes, potencials clients. Les empreses agràries han de mirar de no quedar enrera.

Aquest escenari al qual les empreses i els usuaris d'Internet s'enfronten avui en dia s'ha de tenir en compte per al posicionament d'una marca, producte o servei, ja que aquestes plataformes en línia estan obertes al públic en general. Aquestes xarxes permeten a les empreses segmentar i multiplicar les opcions publicitàries i el cost d'entrada és gairebé nul.

Ningú està exempt d'aquestes tecnologies, des de les empreses o iniciatives més petites fins a les grans multinacionals. Un petit productor de mel de la comarca de La Noguera, gràcies a la gratuïtat de les xarxes socials, té les mateixes oportunitats de posicionar els seus productes que una gran marca de vi. Des d'una dissenyadora tèxtil independent fins el responsable de comunicació de Louis Vuitton formen avui la seva pròpia estratègia de comunicació tenint en compte aquestes xarxes.

A casa nostra, les empreses agrícoles i ramaderes han d'entendre que actuals o possibles clients catalans i de la resta d'Europa estan mirant els mitjans socials a la recerca d'informació.

Les regles de joc han canviat: estem davant l'era de les comunitats en línia, la transparència i la comunicació bidireccional on qualsevol persona té llibertat per denunciar una afirmació o una acció sorgida d'una empresa o organització.

Les empreses que vulguin tenir èxit en aquesta nova realitat han d'observar el que estan fent els seus clients i, a través d'aquestes xarxes, no només vendre el seus productes sinó també donar informació sobre el seu lloc d'origen, indicacions i especificacions de com es vam produir i qualsevol altra informació útil, per tal de mantenir una comunicació més directa i clara. Aquestes accions, no fa gaires anys, eren impensables degut als costos que representava aconseguir un abast de semblant magnitud.

En definitiva, en desembarcar en aquestes plataformes estem obrint un canal més de contacte amb els clients, en el qual es pot interactuar sense barreres amb l'usuari, podent així oferir una atenció personalitzada.

No obstant això, un cop presa la decisió d'entrar en les xarxes socials, apareixen altres temors: les crítiques negatives i la sobreexposició poden ser perjudicials per a la imatge de l'empresa. Però el problema no està en els riscos sinó a saber treure'n profit segons quin sigui l'objectiu (vendre més, reunir una comunitat, estar a prop dels clients), mirant de no caure en l'spam ni depassar els límits que l'usuari posa, per la qual cosa, la clau està en poder identificar el grup al qual apuntem al moment de realitzar cada acció comunicativa.

El principal risc en aquest nou context és no ser-hi presents, ja que els usuaris (si ho desitgen) podran, de tota manera, parlar sobre la nostra empresa o el nostre producte.Val la pena intentar que aquests comentaris ens siguin favorables.

Posts relacionats:
L'agricultura de la mà de l'estadística
Quina classe d'agricultor ets tú? (II)
Perquè és important tenir objectius?

Grups i cooperatives de consum agroecològic. Filosofia i tipologies

2010-09-05T19:22:00.000+02:00

(Extracte de l'article d'Esther Vivas publicat a la revista Viento Sur, nº108)

En un món on la producció d'aliments està cada cop més industrialitzada i on la distribució resta en mans d'unes poques empreses que controlen el mercat, les cooperatives de consum representen una alternativa no només en el sentit de "menjar bé", és a dir, menjar productes que han tingut un procés d'elaboració ecològic, sinó també una distribucio més justa, saltant-se tota la cadena d'intermediaris i posant directament en contacte el pagès i el consumidor.

Els grups i cooperatives de consum agroecològic són una realitat cada dia més present a nivell local. Encara que es tracta d'experiències que, en xifres totals, sumen un nombre reduit de persones, demostren que és possible dur a terme un altre model de consum que tingui en compte criteris socials i mediambientals.

Aquests col.lectius apleguen gent d'un mateix territori (barri, ciutat...) amb l'objectiu de dur a terme un consum alternatiu, ecològic, solidari amb el món rural, relocalitzant l'alimentació i establint unes relacions directes entre el consumidor i el productor a partir d'uns circuits curts de comercialització. Aquests nuclis es constitueixen majoritàriament a les grans ciutats on hi ha una distància més gran entre consumidors i productors/pagesos i el seu format acostuma a ser el d'associació o cooperativa. En el present article anomenarem a aquests col·lectius: “grups i cooperatives de consum agroecològic”. Malgrat que molts d'ells s'auto-defineixen a favor del consum de productes ecològics, considerem que la seva pràctica quotidiana s'insereix més en els principis de l'agroecologia, amb una càrrega no només ecològica sinó també social i política.

Alguns models

A l'Estat espanyol, hi trobem principalment dues grans tipologies de grups i cooperatives de consum agroecològic: aquells que integren al seu sí consumidors i productors i d'altres que només estan formats per consumidors.

En el primer grup destacarien experiències com la cooperativa de producció i consum Bajo el Asfalto está la Huerta! (BAH!) a Madrid, que s'inspira en models europeus de llarga trajectòria com les AMAP (Association pour le Maintien de l’Agriculture Paysanne) franceses , o moltes de les associacions històriques andaluses com La Ortiga de Sevilla, La Breva de Màlaga, El Encinar de Granada. Aquestes miren d'integrar en un mateix marc productors i consumidors aconseguint un compromís estable de solidaritat mútua, on els consumidors garanteixen la compra total de la producció del pagès anticipadament, solidaritzant-se tant en els beneficis com en les pèrdues. A determinats projectes, els seus membres treballen alguns dies a l'any a la finca recolzant els productors.

En el segon grup trobem la majoria d'experiències catalanes i altres cooperatives de referència com Landare a Pamplona, Bio Alai a Vitòria, La Llavoreta a València o Arbore a Vigo. En aquestes, la relació consumidor i pagès és més laxa, basant-se en una relació de confiança i coneixement mutu (amb visites periòdiques a les finques) però on cadascú treballa en marcs separats. Alguns grups i cooperatives mantenen una relació més estreta amb els pagesos amb qui treballen i d'altres menys.

Malgrat compartir uns criteris ideològics comuns hi ha, com veiem, una gran varietat de models organitzatius, de relació amb el productor/pagès, de format de compra, etc. Per exemple, alguns grups i cooperatives amb el pas del temps han anat augmentant i adequant l'oferta a les necessitats de consum dels seus membres. A l'actualitat, molts d'aquests ofereixen el que se'n diu “cistelles obertes”, on cada consumidor pot demanar periòdicament (en general cada setmana) aquells productes que necessita i pagar pels mateixos, però hi ha també altres formats de “cistelles tancades” on el consumidor rep periòdicament un cistell amb productes del pagès amb qui treballa pagant sempre la mateixa quantitat (amb l'objectiu de garantir anualment la compra del producte que el pagès elabora).

Un altre element que distingeix uns grups i cooperatives de consum agroecològic d'altres és el grau de professionalització dels mateixos. Moltes d'aquestes experiències compten amb persones contractades que duen a terme tasques de gestió. Aquest és el cas de moltes de les iniciatives històriques a Andalusia, València, algunes a Catalunya o d'altres més noves a Galícia. Sovint, aquests grups i cooperatives compten amb una botiga oberta al públic, accessible tant a socis com a no socis. Altres experiències, en canvi, revindiquen o opten per un model sense persones alliberades, com és el cas de diverses iniciatives catalanes.

Posts relacionats:

Agricultura de proximitat (III). Què hi diu el consumidor?

2010-09-03T16:37:00.003+02:00

El consum de proximitat ofereix a l'empresari agrari una alternativa als cultius industrials i extensius que, tot i que han funcionat relativament bé, tenen cada cop més complicada la seva continuïtat degut a la liberalització progressiva dels mercats internacionals.

Hi ha a Catalunya cada cop més consumidors de l'àmbit urbà que estan interessats per una aproximació cap al món rural, que volen recuperar alguns valors de la vida camperola que, a les ciutats, s'han anat esvaint a poc a poc. Aquest retorn a la natura es pot expressar, entre altres formes, en forma d'una aproximació alimentària cap al producte local i de temporada, mirant de conèixer i de reconèixer millor cada producte i la forma com es conrea i, si és possible, mirant de conèixer també l'agricultor o ramader que s'ha encarregat de fer-lo pujar.

També pesa en la consciència d’aquest consumidor la responsabilitat col·lectiva en termes energètics i mediambientals, de manera que es preocupa de la manera en que pot col·laborar per deixar als seus fills un món millor. En aquest aspecte, el consumidor prefereix comprar aliments que hagin estat cultivats utilitzant unes bones pràctiques, respectuoses amb el medi ambient i la natura, i això només ho pot constatar amb la compra de productes locals i de temporada.

Un dels models d’aquest tipus de consum alimentari de proximitat el trobem en les associacions entre agricultors i consumidors. Aquest model és molt estès a França (també a altres països) on trobem multitud d’AMAP (Associació per al Manteniment de l’Agricultura de Proximitat). Les AMAP són l’associació d’un grup de consumidors i d’un (sempre és un sol) productor, que té una producció diversificada i que periòdicament (setmanalment) serveix als socis consumidors una cistella de productes agraris frescos collits per ell mateix. Els consumidors es comprometen des de l’inici de la temporada i fins i tot paguen per endavant per finançar l’agricultor.

A Catalunya són comptades les associacions d’aquest tipus. Sí que hi ha, en canvi, força agricultors i associacions de productors (també comerciants disfressats d’agricultors) que ofereixen els productes per Internet i fan repartiment a domicili. En la majoria de casos, però, es troba a faltar el lligam de complicitat que sí que trobaríem en les associacions productor-consumidors.

La filosofia hi és. Els consumidors hi són. Desitgen aquest retorn a la natura i a l’alimentació sana i de proximitat. Els productors, també hi són. Falta només la iniciativa necessària per engegar els projectes. Potser també falta un cop de mà de les Administracions, encara que això no és excusa.

Crec que aquesta iniciativa ha de sorgir dels consumidors, i que són ells que han de marcar les regles del joc, que després consensuaran amb els productors. Es tracta de suprimir d’un cop de mà tots els intermediaris de la cadena alimentària. Això precisa un esforç d’acostament per les dues parts, dels consumidor s i dels productors. Això vol dir que el consumidor ha d’assumir part de la tasca que ara tenia assignada l’intermediari, i el productor n’ha d’assumir una altra part. No és tan difícil, però.

En el cas que algun o alguns consumidors de l’àrea urbana vulguin iniciar aquest camí d’acostament al camp, poden comptar amb mi per ajudar-los en aquest projecte i posar al seu servei els meus coneixements i experiència en els móns agrari i alimentari.

Post relacionats:

Menjar per a ser feliç

2010-09-02T16:25:00.000+02:00

El vincle entre l'alimentació i l'estat d'ànim és conegut des de fa molt de temps, i ara entenem molt millor com certs aliments poden millorar ràpidament l'humor. N'hi ha prou de millorar la teva dieta per millorar i estabilitzar el teu estat d'ànim", diu Elizabeth Somer, dietista reconeguda i autora de Eat Your Way a la Felicitat (Arlequí, 2009). La Sra Somer ha fet alguns suggeriments en l'alimentació per tal de millorar el teu estat d'ànim:

Un bon esmorzar augmenta el benestar
Recàrrega la teva energia al dematí amb aliments saludables i el teu cos, el teu cervell i la teva vitalitat t'ho recompensaran durant el dia. Utilitza la regla 1-2-3 per crear una combinació energètica: 1, menjar almenys una porció de carbohidrats rics en fibra com el pa o cereal fet de 100% de gra sencer, 2, menjar dues porcions de fruites i verdures, com ara un plàtan i un got de suc de verdures, i 3, afegir un tercer aliment ric en proteïnes com un ou, carn magra o llet parcial totalment desnatada.

Adoptar greixos "bons"
Segurament ja saps fins a quin punt és important d'incloure greixos saludables com l'omega-3 en la dieta. No obstant això, els àcids grassos omega-3 no són tots iguals. El tipus d'àcids grassos omega-3 que contenen llavors de lli i les nous (omega-3 ALA) ajuden a reduir el risc de malaltia cardíaca, però no proporciona els beneficis per al cervell des àcids grassos omega-3 DHA, que milloren l'estat d'ànim, l'estat d'alerta i la concentració. Com més es menja omega-3 DHA, més es filtra en les neurones del cervell que es tornen més eficients. La teva memòria i el teu benestar augmenten al mateix temps que s'ajuda a reduir el risc de depressió i demència. Peixos grassos com el salmó, són bones fonts dietètiques de DHA. En l'actualitat hi ha productes que estan enriquits amb àcids grassos DHA d'algues. Busqueu els productes que porten el logotip de "La vida és DHA".

Menja bé per sopar

Si s'inicia el dia amb aliments bons, també és important acabar de la mateixa manera. La qualitat de la son té un impacte enorme en l'estat d'ànim, nivell d'energia i pes. Com que el cos necessita hores per digerir un sopar abundant, a la nit el millor és menjar un àpat lleuger, baix en greixos. Menjar almenys tres hores abans d'anar a dormir és recomanable.

Via Journalmetro

Posts relacionats: